En l’amplitud d’éssers imaginaris, la criatura s’erigix com un dels seus principals pilars creatius: des dels territoris especulatius de la ciència-ficció fins als inhòspits racons del terror, transitant entre les pàgines, pantalles i partitures de la nostra àmplia diversitat de cultures. Dins de la relació que guarden les criatures amb la ciència, són coneguts els models de representació artística i cultural que han teixit un ampli ventall de possibilitats on troben els seus punts d’intersecció: monstruositats nascudes de provetes, animals gegants i altres alteritats biològiques, creus entre organismes i maquinàries, mutants, zombis, etc. Autors com Mary Shelley, H.G. Wells o R.L. Stevenson van cultivar els orígens d’este nexe des de la literatura. Uns altres, com David Cronenberg, Mark Schultz, Frank R. Paul, H.R. Giger o Karla Zimonja, van continuar des del cinema, el còmic, les arts plàstiques, l’escultura o els videojocs, respectivament. Tots ells, entre molts altres creadors i creadores, donen bon compte de la rellevància existent entre la ciència i les criatures; i de com les seues temàtiques, punts d’unió i plantejaments recorren el nostre calidoscopi cultural.